COVID-19: Reflexions d’estar per casa

Dos mesos portem ja confinats per culpa del maleït virus. En tot aquest temps acumulat d’estones de vida social no viscuda —diumenge passat, finalment, en un acte de desfogament i autoafirmació, ens vam posar d’acord una colla d’amics per fer un vermut virtual al migdia: cadascú des de casa seva, connectats via Jitsi, amb el seu martini, cervesa, copa de vi…, les olivetes, les xips i el que bonament tinguéssim per casa. Ja tocava!—, he tingut ocasions sobrades per pensar i reflexionar, i fins i tot, per somiar despert. Pensar m’ha fet lliure i m’ha ajudat a suportar el confinament.

La ment humana és, probablement, la creació més meravellosa de l’Univers. Ens permet tant analitzar i interpretar la realitat que ens envolta com evadir-nos-en, segons convingui. Qui domina la seva ment, mai serà esclau. Més de 18 segles enrere, Marc Aureli, l’emperador-filòsof romà del segle II dC, a qui també, per cert, li va tocar viure una gran pandèmia durant el seu regnat, meditava que els humans no tenim poder sobre els esdeveniments, però sí sobre la nostra ment; en el moment que acceptes aquest principi, argüia, pots trobar la força en tu mateix a pesar de les adversitats.

Covid-19 voluntaris distribuint mascaretes a Palafrugell
Voluntaris fent distribució de mascaretes infantils davant una escola de primària de Palafrugell, durant la pandèmia de COVID-19. | Foto: J. Salvatella.

En el dia a dia del que anomenem normalitat, ens costa trobar o concedir-nos el temps necessari per aturar-nos a pensar. Ara no. Només el temps que estalviem en desplaçaments i a fer vida social, ens brinda una oportunitat d’or per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb el nostre pensament. I això és el que he fet. I com que considero que una part de la meva feina com a polític és precisament pensar, he decidit posar per escrit les meves reflexions, que en dic «d’estar per casa», per si poden ser d’interès. Hi dedicaré uns quants articles, el primer dels quals m’agradaria que servís per ressaltar dues de les lliçons, probablement les més importants, que aquesta brutal experiència col·lectiva de la COVID-19 ens haurà deixat:

1a lliçó: El compromís cívic i la solidaritat són el veritable fonament de la societat

És en moments dramàtics com aquests que ens toca viure com més clarament es posa de manifest. Ho hem vist arreu del país, i a Palafrugell també, amb la labor sacrificada i abnegada dels milers de professionals sanitaris, esforçant-se dia a dia sense descans i jugant-se la pròpia salut, per intentar salvar el màxim nombre possible de vides. I, al costat d’ells, tota una legió d’herois i heroïnes de carn i os que s’ocupen d’aquelles activitats essencials que el país i el municipi no poden ajornar: Creu Roja, Càritas, Policia, Agents Cívics, Bombers, farmàcies, personal de geriatria, mercats, supermercats, fàbriques i comerços de primera necessitat, transportistes, etc.; sense oblidar-nos dels voluntaris que han estat capaços d’organitzar-se per suplir la incapacitat de les institucions per proveir la població, i especialment els grups de risc, de mascaretes, guants i altres complements de protecció, o que s’encarreguen de fer la compra i portar-la a domicili a persones vulnerables perquè no hagin de sortir de casa. A Palafrugell i al Baix Empordà en tenim exemples admirables com són el Moviment Solidari Calonge Covid-19, amb el suport de CDR Peix Fregit, i el grup Xarxa Solidària Palafrugell, amb seu a Telegram.

La ment, igual que els nostres abdominals, es pot muscular si s’exercita regularment.

Totes aquestes persones i col·lectius mereixen el nostre més sincer i profund agraïment, i alguna cosa s’haurà de fer en aquest sentit, quan tot hagi passat. Però, més enllà dels homenatges i reconeixements deguts, el que no hem de perdre de vista és que, si ells poden sacrificar-se pel bé comú, la resta també podem fer-ho. I de fet, la majoria, llevat d’alguns irresponsables, ho estem demostrant quedant-nos tancats a casa quan toca i complint amb les pautes del confinament, primer, i ara del desconfinament. Ara bé, la conclusió de tot això és que no hauria de caldre cap coronavirus ni cap tragèdia col·lectiva perquè cadascú tregui de dins el ciutadà solidari i compromès que portem dintre. En aquest sentit, tindrem una bona oportunitat per demostrar-ho tan bon punt acabi la crisi sanitària i haguem de fer front als efectes de dos mesos de paràlisi de l’economia més les restriccions imposades a alguns sectors clau com el turisme, l’hostaleria o la cultura, que es poden allargar fins a final d’any. Superar-ho serà un repte descomunal que demanarà de tots plegats unitat, esperit cívic i esforç solidari per fer-ho de la millor manera possible i sense deixar ningú enrere.

2a lliçó: La pandèmia pot tornar; la imprevisió i els errors en la gestió, no.

«Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la». Aquesta lapidària frase, que hom atribueix al polític i jurista romà Ciceró, s’ha demostrat demolidorament certa amb la catàstrofe de la COVID-19: si haguéssim tingut memòria col·lectiva de la tragèdia que va representar fa un segle la darrera gran pandèmia mundial, coneguda com la grip espanyola, i que va deixar un balanç de desenes de milions de víctimes (200.000 a l’Estat espanyol), hauríem estat tots més previsors i s’hauria evitat l’impacte brutal que va tenir durant les primeres setmanes.

Quan tot això hagi passat i estiguem en condicions d’esbrinar com ha passat, ens adonarem de fins a quin punt moltes morts hauran estat evitables.

Tanmateix és absurd pretendre que els nostres governants i gestors públics poguessin tenir en ment el record d’aquella gran calamitat històrica quan, en molts casos, no van ser capaços de reaccionar davant el que estava passant en temps real a la Xina primer (Wuhan) i a Itàlia tot seguit (Llombardia). Si desconèixer les lliçons de la història és perillós, però fins a cert punt excusable, la inacció davant el que s’estava veient que ens anava a caure a sobre, és imperdonable. Ens haurà de quedar clar, a partir d’ara, a tots els que haurem viscut aquesta experiència col·lectiva —i gravar-ho amb foc per a les futures generacions—, que un fenomen com aquest coronavirus pot tornar a produir-se més endavant, encara que sigui d’aquí a cent anys. Per tant, haurem de ser previsors i estar preparats, tant la ciutadania com l’Administració pública i també les empreses. La imprevisió i el descontrol que hi ha hagut a tots els nivells, començant per la cúpula de l’Estat i acabant amb hospitals i geriàtrics d’arreu, no es pot tornar a repetir. En aquest sentit, tinc motius per creure que, quan tot això hagi passat i estiguem en condicions d’esbrinar com ha passat, ens adonarem de fins a quin punt moltes morts que s’han produït hauran estat evitables. Caldrà revisar i modificar els protocols existents, crear-ne de nous i tenir a punt el material necessari per protegir la població per quan es torni a produir un fenomen similar. Com van dir a Galícia, arran de l’accident del petrolier Prestige, causant fa quasi vint anys del pitjor desastre mediambiental que es recorda a la zona: NUNCA MÁIS!!

2 thoughts on “COVID-19: Reflexions d’estar per casa”

  1. Això esperem, que mai més és deixi de ajudar a les persones que desinteressadament es solidaritzen amb la humanitat i mai més és retallin pressupostos a qui vetlla per la vida i l’educació, salut i República
    CRF

    1. Ben cert, Carles. Aquest cop no es pot repetir el que va passar aleshores. Però no serà fàcil si tenim en compte que els catalans no som amos dels nostres recursos. L’espoli fiscal per part de l’Estat continua a l’ordre del dia. I ara, els que estem en el punt de mira immediat som els ajuntaments…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.