Dol a Palafrugell Gent Gran: no hem d’oblidar

Palafrugell Gent Gran Covid-19
La COVID-19 ha colpejat durament el geriàtric de la Fundació Palafrugell Gent Gran. | Foto: J. Salvatella.

Acabem la quarta setmana de confinament, albirant una llum encara tènue d’esperança a l’horitzó aportada per les darreres dades sobre l’evolució de l’epidèmia, amb una davallada sostinguda en els darrers temps de la xifra de morts i de nous contagiats per COVID-19 a Catalunya i també a l’Estat. Acabem, però, també una setmana luctuosa a Palafrugell, en la qual hem vist impotents com es continuava incrementant la xifra de positius i de víctimes mortals al geriàtric de la Fundació Palafrugell Gent Gran: començàvem el dilluns 6 d’abril amb un registre acumulat de 10 defuncions, i arribàvem al Divendres Sant, només cinc dies després, amb 15, dada que equival a més del 10% del total de residents. Una veritable delmació que, malauradament, serà difícil que quedi aquí, donat que hi ha 42 positius diagnosticats (el dilluns n’eren 27).*

No hem d’oblidar els errors comesos ni les paupèrrimes condicions amb què els nostres professionals sanitaris i geriàtrics han hagut de fer front a la pandèmia.

Voldria, a través d’aquestes ratlles, transmetre el meu més sentit condol a les famílies d’aquestes quinze persones que ens han deixat abruptament i de la manera més trista: sense que els familiars hagin tingut ocasió d’acomiadar-se’n, ni elles de veure’ls per darrera vegada, i ni tan sols, poder-les honrar amb un funeral com correspon a la nostra cultura més enllà de les creences de cadascú. Tot a causa de la fatídica epidèmia que obliga a prohibir qualsevol tipus d’actes socials, fins i tot els més essencials com són els enterraments. No cal tenir la fibra gaire sensible per fer-se’n un a la idea de com de dolorós ha de ser per les famílies que s’hi troben. A totes elles voldria fer-los arribar el meu condol i escalf, i dir-los que, malgrat el distanciament obligat per les circumstàncies, tenen tot un poble al costat que sap el tràngol que estan passant i se’n fa partícip: el seu dol i el seu dolor és el nostre dol i el nostre dolor.

No hem d’oblidar

Més enllà del dol i del dolor, però, hem de mirar endavant, mirar a futur, un futur on poc a poc anirem recuperant la normalitat avui perduda i refent les nostres vides avui segrestades. Però tornar a la normalitat, reprendre el fil on el vam deixar, no vol pas dir que les coses hagin de ser igual que abans. En molts aspectes ho seran per a la majoria, llevat de les famílies que hauran perdut pel camí un ésser estimat; però seria una pena i un error greu que no extraguéssim algunes lliçons ben apreses d’aquesta infausta experiència col·lectiva. En podria dir moltes, però en vull destacar només una: no hem d’oblidar. No hem d’oblidar l’epidèmia ni les víctimes, ni els herois i les heroïnes anònims d’aquests dies. Ni tampoc hem d’oblidar els errors comesos ni les paupèrrimes condicions amb què els nostres professionals sanitaris i geriàtrics han hagut de fer front a la pandèmia.

Hem pagat el preu d’anys de precarització de la Sanitat pública i, també, de l’atenció a les persones grans que viuen en geriàtrics.

No hem d’oblidar. No podem oblidar. I, en aquest sentit, no hem de perdre de vista que, a banda de la imprevisió i descontrol —errors fatals dels nostres governants, començant per l’Executiu central de Madrid i continuant per les conselleries de Salut i d’Afers Socials catalanes—, hem pagat el preu d’anys de precarització de la Sanitat pública i, també, de l’atenció a les persones grans que viuen en geriàtrics. Tot això ho hauríem de tenir ben present per no tornar-nos-hi a trobar, igual de desprotegits, si mai es produeix un fet similar. Però no és només això: l’epidèmia ha exhibit de manera crua i inapel·lable la nuesa del sistema, una nuesa magra i obscena que ni els polítics ni la ciutadania no podem continuar obviant per més temps, també a l’Hospital de Palamós, també a Palafrugell Gent Gran. És per salut, sí, però també per dignitat col·lectiva. Catalunya no s’ho mereix. Per tant, no oblidar i actuar en conseqüència serà, a partir d’ara, un deure cívic i moral que no haurem de negligir.

(*) Informació facilitada pel SSIBE (Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà).

3 thoughts on “Dol a Palafrugell Gent Gran: no hem d’oblidar”

  1. És un dol molt gran i molt dur de poder assumir, i gràcies a totes i tots els profesionals de tot tipus, així crec no em deixo a ningú. Gràcies, però a veure si alguna cosa bona s’aprèn i estimem més els avis i la Vida i tenim Amor, Bondat, Respecte i molta més Gratitud. Jo per desgràcia sé lo que és no poder despedir-te d’un dels Sers més importants de la meva Vida. La Mare. Gràcies a tothom hi tornarem 😘😘😘😘❤️

    1. Sobre això no puc contestar. Arribat el moment, es pot plantejar el que convingui. Però abans s’hauran de saber moltes coses que ara no sabem i sense les quals és impossible valorar els fets correctament. En qualsevol cas, no hem de perdre de vista que estem davant una situació absolutament excepcional i desconeguda per a les generacions del nostre temps que ha sobrepassat la capacitat i les previsions del país i de mig món. Això no ha de servir d’excusa per justificar res que no sigui justificable, però sí per analitzar els fets amb cautela i sense apriorismes. Ara, però, no és el moment. Ara és el moment de donar el màxim suport als professionals de Palafrugell Gent Gran i del SSIBE perquè continuïn la seva lluita diària i sense descans contra la malaltia. Que si no podem fer-hi res més, sàpiguen que ens tenen al seu costat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.