El tsunami democràtic revifa el Procés

Una jornada més, aquest 26 d’octubre, l’independentisme ha sortit en massa al carrer per protestar contra la sentència de l’1 d’Octubre i demanar l’alliberament dels presos polítics. Si feia vuit dies les Marxes per la Llibertat havien saturat carreteres i convergit al barceloní passeig de Gràcia, aquest cop ha estat el torn del carrer Marina que, com l’altre, també ha quedat desbordat per l’anomenat tsunami democràtic. Entremig, concentracions diàries en diferents punts de la capital i del país, més reduïdes, però igualment importants, protagonitzades majoritàriament per joves i estudiants, amb un escenari recurrent a la Via Laietana, on s’alça la seu de la Prefectura Superior de la Policia espanyola a Catalunya, símbol històric de la repressió de l’Estat a casa nostra.

Sigui perquè la sentència ha actuat de detonant de la indignació popular acumulada, sigui perquè els capdavanters del Procés han decidit que ja era hora de passar a l’acció i, a diferència de fa dos anys, quan van ser incapaços d’articular una resposta coherent a l’ofensiva de l’Estat, ara sí ho han fet i han animat la gent —uns més que altres— a sortir al carrer, el cas és que hem passat, en quinze dies, de tenir el peu de l’Estat al coll a tenir l’Estat contra les cordes. Ha sigut una reacció extraordinària, una resposta a l’alçada d’una nació que no es resigna a ser sotmesa, que no vol renunciar als seus ideals.

Hem passat, en quinze dies, de tenir el peu de l’Estat al coll a tenir l’Estat contra les cordes.

Hi ha dos aspectes que crec que val la pena destacar d’aquesta reacció i que, al meu entendre, marquen un punt d’inflexió esperançador. En primer lloc, la iniciativa del Procés torna a estar al carrer: el poble, a través de les entitats i els col·lectius que el representen i l’aglutinen, està actuant al marge dels partits polítics. Després d’anys de dirigir el Procés a empentes i rodolons, amb una incapacitat manifesta per posar-se d’acord i unir esforços —en això també uns més que altres—, les forces polítiques s’han vist obligades a cedir el protagonisme a la societat organitzada. No deixa de ser curiós i a la vegada deplorable que un moviment social heterogeni, com és Tsunami Democràtic, sigui capaç en tan poc temps d’unir voluntats i sensibilitats tan diverses i acordar accions que són executades de manera eficaç i solidària per tots, mentre que, per contrast, els partits, les cúpules dels partits, portin anys barallant-se i fent-se la traveta, incapaços de menjar ja no del mateix plat sinó a la mateixa taula. Aquesta divisió vergonyant es farà palesa, una vegada més, d’aquí a dos diumenges, quan l’independentisme de base haurà de triar si vota ERC, si vota JxCAT, si vota la CUP o si es queda a casa. En qualsevol cas, sigui quin sigui el resultat del 10-N, els nostres no podran obviar el que ha passat aquests dies i el missatge clar i rotund que s’ha manifestat.

Sigui quin sigui el resultat del 10-N, els nostres partits no podran obviar el que ha passat aquests dies.

El segon aspecte a destacar és que, per primera vegada en els deu anys que fa que dura el Procés, aquest ha esdevingut una acció contínua, un no parar de protestes, marxes, concentracions, manifestacions, aldarulls, vagues, talls de vies de comunicació, etc. Els independentistes hem decidit que ja n’hi ha prou de sortir quan toca —Diada, dia 16 de mes, uns d’octubre, etc.— i hem començat a mantenir la tensió indefinidament. I és que la clau no està a batre rècords Guinness de participació un o dos cops l’any, sinó a sortir al carrer cada setmana i no deixar-ho refredar. I això és el que ara, per fi, estem fent.

Tsunami Democràtic Jordi Sànchez
     Tuit de Jordi Sànchez arran de la Manifestació per la Llibertat del 26-O | Foto: Twitter.

Tot plegat està reanimant un procés que, d’altra manera, ja hauria tocat fons si no fos per la ignomínia de tenir els nostres representants polítics i socials tancats injustament a la presó o exiliats. Benvingut sigui, doncs, aquest canvi de tendència, aquest punt d’inflexió que ha tornat a situar-nos en el sender de la llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.