Pla Director de la Costa Brava: un avenç insuficient

Encetàvem el mes de desembre amb l’anunci de l’aprovació en fase inicial, per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, del nou Pla Director d’Urbanisme (PDU) de la Costa Brava, el qual estableix una sensible reducció dels sòls urbanitzables al litoral gironí, així com la limitació pel que fa al dret de construir-hi en altres. En concret, el PDU revisa 202 sòls on fins ara es podia construir i que estan situats en 17 municipis de la Costa Brava. Es tracta de poblacions que no tenen el seu planejament adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines, aprovat l’any 2010. Pel que fa a la resta de municipis, aquells que ja estan adaptats a la normativa, entre els quals hi ha Palafrugell, el PDU preveu mesures per atenuar l’impacte paisatgístic dels futurs habitatges que s’hi puguin arribar a fer.

Costa Brava Salvem el Golfet
Concentració d’activistes de Salvem el Golfet davant les obres del polèmic xalet, erigit en símbol de la depredació de la Costa Brava. | Foto: Paco Dalmau.

Explicat en aquests termes podríem dir que és una bona notícia —àdhuc d’una molt bona notícia— per als amants del territori, de l’ecosistema litoral i del paisatge. El problema és que aquesta bona notícia arriba amb un retard de vint o trenta anys, tirant curt. Per entendre’ns: hem pres la feliç decisió de deixar de fumar, urbanísticament parlant, quan el càncer de pulmó es troba ja en un estadi avançat. Per tant, el revers de la notícia és que el PDU no resol el problema, ni tan sols el frena, només hi actua de manera pal·liativa, ja que, al marge d’alguns santuaris que hauran quedat protegits de manera integral, com és el cas d’Aiguafreda, a Begur, o Cala Morisca, a Lloret de Mar, a la major part del territori verge o semiverge que ens queda, s’hi podran continuar fent estralls de manera perfectament legal, encara que sigui amb menys agressivitat.

El revers de la notícia és que el Pla Director no resol el problema, ni tan sols el frena, només hi actua de manera pal·liativa.

Insisteixo que el problema no és que la mesura no sigui benintencionada i no suposi un avenç respecte del que hi havia fins ara. Com molt bé ha dit la plataforma SOS Costa Brava, a la qual cal agrair la seva labor per a la salvaguarda del territori, es tracta d’un pas certament important però insuficient. I jo hi afegiria que no ha estat un pas fàcil, ateses les pressions que sabem que hi ha hagut per part certs stakeholders que preferirien que la Costa Brava esdevingués una segona Costa del Sol amb quatre pins per fer bonic. I no em refereixo només a promotores i constructores, sinó també a alguns ajuntaments excessivament àvids de recaptació —que no és el cas de Palafrugell.

Cala d'Aiguafreda_Costa Brava
La Cala d’Aiguafreda, un dels espais semiverges del litoral gironí que quedarà protegit pel nou Pla Director d’Urbanisme de la Costa Brava. | Foto: Vikipèdia.

La qüestió és: Es podia fer més del que s’ha fet? Podíem esperar, raonablement, una major desclassificació de sòl —passar-lo d’urbanitzable a no urbanitzable— de la que s’ha fet? Jo crec que, difícilment, es podia anar gaire més enllà tal com estan les coses. En altres paraules, les mesures efectives que caldria prendre no estan ara mateix al nostre abast, o més ben dit, a l’abast de qui les ha de prendre, que és el Govern de Catalunya. Perquè, per fer el que caldria fer, el Govern català necessita unes eines que ara mateix no té, que són la capacitat de promulgar legislació de rang constitucional a fi d’aprovar una llei d’expropiació adequada a l’interès públic i recursos per finançar les expropiacions de sòl —urbanitzable i urbanitzat— que aquest interès determini. Sense això, per més voltes que hi donem, poca cosa es podrà fer per aturar i, encara menys, per revertir el dany causat al territori.

No deixa de ser simptomàtic, al meu entendre, que el mur legal que protegeix l’especulació urbanística a l’Estat espanyol i, per descomptat a Catalunya, i contra el qual la Generalitat no hi té res a fer, sigui la Ley de Expropiación Forzosa de 1954, aprovada en ple franquisme i que encara avui continua vigent. Aquesta llei, irònicament etiquetada de «social» i fonamentada en el Fuero de los Españoles de 1945, és la que impedeix que aberracions urbanístiques com el xalet del Golfet o les promocions d’Aigua Xelida i Sant Sebastià, per posar tres exemples palafrugellencs, puguin ser a la pràctica revertides en benefici de tots.

La veritable solució al problema urbanístic de la Costa Brava i d’altres zones sensibles del territori català només serà possible amb la independència.

Ni els ajuntaments ni la Generalitat no estan en condicions de pagar les indemnitzacions multimilionàries que suposaria, d’acord amb la normativa vigent, desclassificar tot el sòl urbanitzable d’interès natural o paisatgístic i recuperar alguns dels espais ja construïts. En el cas de la Generalitat, que, com a Administració superior, és l’única que podria fer-hi alguna cosa en condicions normals, ara mateix no s’ho pot ni plantejar atès l’ofec crònic que pateixen les seves finances, agreujades en els darrers anys per la repressió fiscal de l’Estat i el bloqueig dels propis pressupostos.

Pla Director d'Urbanisme de la Costa Brava_SOS Costa Brava
Pàgina de la plataforma SOS Costa Brava on s’informa sobre el Pla Director de la Costa Brava.

Tot això ens ha de fer veure que la veritable solució al problema urbanístic de la Costa Brava i d’altres zones sensibles del territori català només serà possible, una vegada més, amb la independència. Mentre continuem lligats a l’estaca de Madrid, ens haurem de conformar amb anar apedaçant el territori com es pugui i a mantenir, des de la societat civil, la pressió social per tal que les nostres Administracions locals i autonòmica —encara que no ens agradi és el que som: una mera autonomia— apliquin arreu les majors restriccions possibles en la concessió de noves llicències.

En tot cas, i pel que fa al Pla Director d’Urbanisme de la Costa Brava, convé no perdre de vista que la seva aprovació es troba ara mateix en fase inicial, dins el període de presentació d’al·legacions, durant el qual encara podria haver-hi canvis, per a bé i per a mal.

2 thoughts on “Pla Director de la Costa Brava: un avenç insuficient”

  1. Les competencies en urbanisme les te en exclusiva la Generalitat fa molts anys, la pretesa “independencia” en urbanisme a la Costa Brava ja la tenim fa anys, i aixi ens ha anat. Nomes li cal recordar que Castell a Palamos es va salvar “a pesar” de la Generalitat, que va arrivar fins al TS a Madrid, qui ho va declarar NO urbanitzable, sortosament. Fer “republica” no es aixó Srs. Serra i Calvet, que en prengui nota l’autor de l’article.

    1. T’agraeixo el teu comentari, Josep. Tanmateix, no veig que els nostres plantejaments siguin contradictoris, sinó més aviat complementaris. Per començar, estic d’acord que el desori urbanístic de la Costa Brava és responsabilitat dels ajuntaments i de la Generalitat. Si no hi he fet una menció explícita ha sigut perquè considero que dir això en un article d’opinió, a aquestes alçades de la pel·lícula, és com dir que el cel és blau; res de nou. Tot i així, m’hi refereixo implícitament quan afirmo que el nou Pla Director d’Urbanisme és una bona mesura que arriba vint o trenta anys tard, tirant curt. Aquesta reflexió em dona peu a introduir la meva conclusió: arribats a aquest punt, si veritablement volem salvar la Costa Brava i reparar-ne el dany de dècades de depredació urbanística, calen mesures radicals les quals només estan a l’abast d’un Estat sobirà, així com disposar de recursos econòmics que ara mateix tampoc tenim. Estic parlant, en primer lloc, de promulgar una llei de desclassificació de sòl i d’expropiació forçosa que anteposi l’interès públic al privat, cosa impensable amb la llei franquista del 54, concebuda per al contrari: fer prevaldre l’interès privat per damunt del públic. I en segon lloc, de poder assumir unes indemnitzacions que encara que no sigui astronòmiques, com ho serien ara, seran elevades. Aquest és el missatge de l’article. Pots estar-hi d’acord o no, però insisteixo: no es contradiu amb el que tu planteges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.